Auca de la Festa de la Patrona
Moros i cristians a Pollença

Repica n'Engrós, toca a poc a poc
i avisa la gent, com si fos de foc,

que al cor de la vila ja són els pirates,
que per tot s'afiquen, pitjor que les rates

disposats a endur-s'en el blat, les persones,
pel camí del mar que tanca les ones,

i robar la vida, l'amor…perque són
coses que no es compren amb tot l'or del món.

Llavors a l'Almoina crida en Joan Mas:
pollencins correu, tancau-los el pas!

A treure les forques, rastrells i trabucs,
que no hi valen homes covards i porucs!

I s'encén la ràbia, i la sang revé:
la lluita és a mort enmig del carrer.

Reculen els moros, un cert tremolor
conmou les mirades pel carrer major.

I a prop de Sant Jordi hi ha més d'un valent
que encara envesteix, ardit i calent.

A ca n'Escarrinxo el saig ha manat
que comenci prompte el darrer combat.

I entre trons i espires de pedra foguera
els moros entreguen avui la bandera

i a la desbandada, l'exèrcit vençut
d'aquell sanguinari capità Dragut

parteix de Pollença batut i malmès,
que de cada quatre n'han malferit tres.

I ara la victòria és dels pollencins:
dels homes, les dones, dels vells i dels nins

que han sabut guanyar-se pam a pam la vida,
ni que fos un tany de murta florida.

I a cantar s'ha dit, més fresc que un ramell,
plegats el Tedeum del mestre Tortell.

Cantant el Tedeum, bé que ens ho hem guanyat,
ens pertoca beure un glop de mesclat.

si el mesclat no basta, dau-li a la litrona,
que no tornarà, enguany, la Patrona.

Text: Gabriel Janer Manila - Dibuixos: Ferran Sintes Janer