Cop d’ull núm. 68, novembre 2006

No us grateu si teniu picor…

Han acabat, a la fi, les reunions d’aula. Són una cita ansiosament esperada on s’elegeixen els representants de pares que a l’hora seran membres de la Junta de l’APA. Els pares (i també les mares) es barallen per sortir escollits com a representants de pares del curs pertinent. Tothom aixeca el dit, tothom vol ser-ne, la tutora (o el tutor, que n’hi ha qualcun) te vertaders problemes per posar pau i concòrdia i finalment designar un delegat.

Bromes a part, fa autèntica vergonya que la realitat sigui, precisament, la situació contrària. A l’hora d’escollir un representant de pares tothom es fa el despistat. O miren cap un altre cantó. O guarden un silenci sepulcral. Si hagués un beuratge per a la invisibilitat més d’un se’n prendria una garrafa sencera. Les excuses es repeteixen a totes les aules.

- És que jo tinc guàrdies.
- És que jo els vespres no puc fer reunions…
- És que jo ja tinc molts compromisos i no en vull agafar-ne més.
- És que jo he de cuidar a mumare que te 90 anys i…
- És que jo ara posar-me a organitzar coses…
- És que jo patapam…
- És que jo patapim…

A una de les reunions de classe va passar una anècdota curiosa. Ja feia una estona llarga que la tutora reclamava un delegat.

- Teniu en compte que l’aula no es pot quedar sense representant.

Tothom mutis. Cada u pensava en si mateix: - calla, que si dius la mínima t’enxamparan. Però vet aquí que a una mare li va entrar picor al cap. Instintivament va aixecar la ma per gratar-se el cuir cabellut. En mala hora. La tutora va interpretar el gest com qui aixeca la ma per oferir-se voluntari.

- Bé ja tenim representant. Sa mare d’en Joan s’ha ofert.
- No, si jo no més me grat…

Sa mare d’en Joan no va acabar la frase. La tensió acumulada a la reunió es va desfer en un instant. Tothom la mirava amb somriures d’aprovació. Tothom feliç. A la fi hem passat el mal tràngol! Punyeta d’escollir el maleït representant! Aquesta mare no va tenir coratge de tornar enrere.

- Bé. Idò ja ho serè jo!

Quasi aplaudiments. La representant finalment pertany a la Junta de l’APA i ben segur que serà una bona delegada. Les activitats que promou la Junta no maten a ningú. No és cap feinada. Ni són reunions avorrides. Es una activitat compatible amb moltes altres. El curs vinent, siau bons al·lots i aixecau la ma per fer-vos delegats, però si malgrat tot no voleu ser-ne no us grateu… si teniu picor al cap.